Select your language



Sort de documënt: Audio

Titul:

Cendrinela (Gherdëina)



Descriziun: L fova n iede n uem rich che vivova drët cuntënt cun si fëna. Ëi ova na pitla muta che fova valënta y la plu bela lonc y lerch.
Ma l’oma se ova amalà y dan murì ala cherdà si fia y ti à dit:
″Ie muesse te lascé, a canche saron tl ciel cialerei ju sun té. Ma tu, sënta n pitl lën sun mi fòssa y canche te mbinceres zeche, scassel y ti ulentà unirà fata. Te manderé aiut canche te l adroves. Resta for tan lezitënta y valënta coche te ies śën!”
Dedò fova l’ëila morta y la muta ova bradlà giut alalongia. Ma la ne se ova nia desmincià de senté l lën.
L fova passà l inviern, n instà y pona mo n inviern, y canche l pitl lën fova inò unì vërt, se ova si pere maridà n segondo iede. Si nueva fëna ova doi mutans. Chëstes fova superbies y ries, y la muta ne n’ova da iló mpo abù plu nia de bon.
La doi surans da un n corn ti ova tëut i biei guanc y ti ova dat lassù de vedli y burc.
″Chisc ie boni assé per té!”, ti dijoveles rijan.
La puera muta univa cumandeda ncantëur sciche na russa y duc i lëures pesoc y sfadiëusc messovela ëila fé.
″Va ma a cujiné!”
″Feme ma nëta mi majon, che l fossa inò n iede de bujën de rumé su ënghe iló!”
″Cendrinela, cie fejes’a te cësadafuech? L pan muessen pa se l davanië!”
Suvënz univela cuineda y rissa ora. Ajache la messova durmì a mespies dlongia fudlé, fovela for da fulim y plëina de cënder y nsci ti oven dat l sëurainuem Cendrinela.
L rë ulova organisé n gran bal, che dassova duré trëi dis. Pra chësc dassova si fi, l prinz, se crì ora na bela jëuna da maridé.
″L rë nvieia duc al gran bal! Pra chësc bal se chirerà ora l prinz si nevicia! L rë nvieia duc al gran bal!”
Sambën che la doi surans de Cendrinela ulova fé na drëta paruda.
″Cendrinela, judeme a tré sëura l guant!”
″Vënies’a tosc a me fé ite i tortli?″
″Zacan che te desmënces mo l cë! Te me es nianca mo fat ju i ciauzei! Cie aspietes’a mo tan giut?!″
Ëila messova, bela valënta, ti fé l mat a d’ëiles.
Ngali ti damanda la plu jëuna de si surans che se menova n pue’ picià d’ëila:
″Cendrinela, unisses’a nce tu gën al bal?″
″Scialdi gën, ma ie ne n’é pu no degun guant da festa!″
″No, no″, respuend l’autra lessù, ″tu ne posses nia te lascé udëi. Messon pu se daudé cun té! Pënsa ma, sce i unissa al savëi che ëila ie nosta sor! Tu toches te cësadafuech. Tlo!″, y te chëla ti jetela n poz de fersëiles tl cënder, ″Cërd la bones dala stletes nchin che ruvon!″
La doi surans se n fova pona jites cun l’oma al gran bal, y Cendrinela, bradlan, ova scumencià a fé chël che n ti ova cumandà.
″Ah″, pensovela, ″sce mi oma savëssa coche i me trata!″
Te chëla ruva julan doi bela tupes blances dal verzon, se cufa dlongia d’ëila y ti damanda:
″Gru, gru, Cendrinela, dassons’a te judé?″
″Gën″, respuend Cendrinela, ″la stletes dlutieis, la bones te poz metëis.″
Y – pich, pich! – scumënceles si lëur. Bele do n chert d’ëura fova dut finà via.
″Ulësses’a udëi l bal?″
″Oh, tan gën, ma co pa mei?″
″Vie cun nëus sun tët y te puderes udëi ju la sala da bal.″
Y bele n pont udovela nfin tl ciastel.
″Oh, ce sala plëina de jënt, ëiles furnides tan da catif, guanc che stiza mé nsci, ëi furnii al’ultima moda. Y l prinz! Oh ce bela persona che l ie!
L di do ti desplajova dassënn ala doi surans che les ne pudova nia bruntlé Cendrinela, ajache la ova bele fat duc i stroc. Per la sciaché y per ti fé nvidia scumënceles a ti cunté dla sëira dant:
″Sce te savësses tan bel che l fova inier! L fova ëiles cun guanc de brocat, de sëida y nce de uluch. Y ce biei zandli!″
″L prinz pa permò, ma chël fova pa blòt! Ah ce bela festa, te ësses propi nce tu messù vester!″
″Y l prinz balova suvënz cun nëus. Dessegur chireral ora una de nëus doves per se maridé″.
″Ie é udù ce bel che l fova. Da tët ju udoven nchin te sala, ma vester iló, chël sci che me ëssa plajù!″
Ala doi surans ne ti scusova bën gor de no che Cendrinela ova udù l bal, ënghe sce mé da dalonc, y perchël ti oveles pruibì de l fé inò n auter iede.
La sëira do, canche Cendrinela ova inò abù n drë note a fé beles la surans, messovela mo crì ora arbeies. Ënghe chëst iede ie ruvedes la doi tupes che ti à damandà:
″Gru, gru, Cendrinela, dassons’a te judé?″
″Gën″, respuendela, ″la stletes dlutieis, la bones te poz metëis!″
Y – pich, pich! – te n chert d’ëura fova dut finà via y la tupes ti damanda:
″Cendrinela, sce te ues jì al bal, pona sauta pra fòssa de ti oma, scassa l lën y mbincete de biei guanc. Ma cëla che te sibes inò tlo per mesanuet!″
Cendrinela à fat chël che la tupes ti ova cunsià y, scassan l lën, dijela:
″Pitl lën, ie ue te scassé, de biei guanc dësses me purté!″
Pernanche la l’ova dit, fova cumparì n bel guant de sëida y de biei ciauzei de scipa dan a d’ëila. Canche la se ova lavà ju y se ova trat sëura, fovela plu bela de na rojula permò spizuleda. Dan porta fova na bela cales cun sies ciavei blanc, che la dassova purté al ciastel.
Duc se fajova marueia a udëi tan de belëza y nianca si surans da un n corn ne l’ova recunesciuda. L prinz ova balà duta la sëira mé cun ëila y se pensova bele: ″Mé chësta uei maridé!″
Cendrinela, puech dan mesanuet, saluda duc y se n va. Dan la fòssa de si oma se fërmela y dij:
″Pitl lën, ie ue te scassé, i biei guanc inò uei te dé!
Cun l vedl guant sëura se ala pona metù de plat.
L di do fova la doi surans bëndebò chietes, y Cendrinela ti damanda:
″Ve al pa sapù bel n sëira?″
″No, l fova na bela prinzëssa al bal y l prinz à balà duta la sëira mé cun ëila. A nëus ne se al plu cialà. Ma deguni ne savova da ulache la prinzëssa univa y coche l’ova inuem!″
Cendrinela ëssa bën sapù da ti respuender, ma la ne se ova nia lascià mucé na parola.
Da sëira les à Cendrinela per l terzo iede fates blòtes y pona ala messù crì ora vëces. Ma ënghe chëst iede ie ruvedes la doi tupes blances y ti à damandà:
″Gru, gru, Cendrinela, dassons’a te judé?″
″Gën, la stletes dlutieis, la bones te poz metëis!″
Tosc oveles finà via cun l lëur, y la tupes ti dij:
″Cendrinela, va pu y scassa l lën y fete bela. Ma cëla che te sibes a cësa per mesanuet!″
Cendrinela ie inò jita sun fòssa de si oma y à dit:
″Pitl lën, ie ue te scassé, de biei guanc dësses me purté!″
Y mo plu n bel guant che l iede dant fova tumà ju, y Cendrinela furnida y n pue’ fata su fajova propi n linëus da svercië. Sciche l vënt fovela pona inò jita al bal cun la bela cales.
L prinz l’aspitova bele sun scela y l’à pona acumpanieda te sala. Inò deguni ne savova ce se n dì de na tel belëza y la doi surans fova deventedes bela blances dala nvidia. Per duta la sëira ova mé Cendrinela balà cun l prinz y zënza paussé nianca n mumënt, canche, ora de nia, audela bater la dodesc. Se lecurdan cie che la tupes ti ova dit, sautela dut a sparon ora de ciastel. Ma l prinz ova lascià mëter largià sun i scialieres acioche la bela jëuna ne pudëssa nia inò se n mucé tan debota. Sun n scialier ovela perdù n ciauzel y l prinz l’ova tlupà su. Cun l ultim bater dla dodesc fova Cendrinela inò tl guant da uni di y ënghe la cales ne fova nia plu da udëi. Bele l di do ova l prinz lascià svaië ora che mé chëla jëuna, a chëla che ti fossa jit bën l ciauzel, ëssel ulù maridé. Ma l ciauzel fova scialdi strënt y pitl y a degunes ne ti jivel bën. Finalmënter ruva l prinz nce pra cësa dl pere de Cendrinela.
″Oh, bon domesdì! Unide mé ite!″
Pra porta fova l’oma dla trëi mutans.
″Ie ulësse fé museré l ciauzel de scipa a vosta fians!″
“Sambën″, respuend l’oma y manda la plu vedla cun l ciauzel te majon. La ova n bel pitl pe, ma l ciauciani ne n’ova nia lerch tl ciauzel. Perchël tolela medrë n gran curtel taient y se taia via n tòch de ciauciani.
L prinz minova de avëi giatà si nevicia, la auza sun l ciaval blanch y se n pea via limpea. Ma canche i ruva pra purton de ciastel, ti sveia la doi tupes blances che fova iló cufedes:
″Ruchedigù, ruchedigù, sanch dal ciauzel regor ju! L ciauzel ne ti va nia bën, la drëta nevicia ie a cësa mo śën! Ruchedigù!″
Pona vëija l prinz che l univa sanch dal ciauzel ora y porta la fauza nevicia inò a cësa.
La segonda sor ova pona purvà sëura l ciauzel te si majon y ajache l ti fova ënghe massa pitl, se taiela demez la piza di dëic di piesc.
L prinz minova inò de avëi giatà si nevicia, l’auza sun l ciaval blanch y se n va limpea. Ma canche i ruva pra purton, fova la doi tupes inò iló cufedes y ti sveia:
″Ruchedigù, ruchedigù, sanch dal ciauzel regor ju!
L ciauzel ne ti va nia bën, la drëta nevicia ie a cësa mo śën! Ruchedigù!″
Pona se ova l prinz ntendù che l fova inò unì ngianà y à purtà a cësa ënghe la segonda sor.
A l’oma ti al pona dit:
″Chësta ne n’ie ënghedenó la drëta nevicia. Ma ëis’a mo d’ autra fians te cësa?″
″Mé mo na cërta Cendrinela, ma a d’ëila ne ti va l ciauzel dessegur de no″, respuend l’oma. Ma l prinz ne zedova nia y nsci ie Cendrinela unida cherdeda adalerch. Canche la ova audì che l prinz fova ruvà, se ala debota lavà l mus y la mans. Dan l prinz ala fat na pitla reverënza y canche l ti ova sport l ciauzel, se ala trat ora i cosps pesoc y se l à trat sëura. L ti jiva tan bën sciche fat sun mesura per ëila!
Pona ti ala cialà tl mus al prinz, y ël ti à cialà fit tl mus a d’ëila y à recunesciù si bela balarina.
″Chësta ie mi drëta nevicia!″, dijel dut cuntënt. Pona auzel Cendrinela sun si bel ciaval blanch y se n va limpea. Canche i ruva pra purton, audi la doi tupes blances dijan:
″Ruchedigù, ruchedigù, degun sanch dal ciauzel ne regor ju! L ciauzel ti va bën, la drëta nevicia es tu śën! Ruchedigù!″


Lingaz: LB

Data: 1988

Autur: Fredesc Grimm (traduzion: Petra Senoner)

Esecutur: Ujes: Heidi Dapunt, Waltraud Delago, Kilian Insam, Ulrich Insam, Armin Moroder, Milva Mussner, Denis Pycha - Pianola: Angelina Craffonara - Registrazion: Hörmann Alexander/Niederdorf - Digitalisaziun: Davide Records Sas

Copyright: Istitut Ladin Micurá de Rü 1988

Media: