Select your language

Ladin
dizionars
Perchël sei nia chësc cële do dla gramatica. Chësc ne sei nia, perchël cëli do tla gramatica.
Gramatica ladin gherdëina

Cursc de ladin

Coretur
Ortoggrafich
Mia pruma paroles
Mie prume parole
Mi prima paroles
Mies prömes parores

99 Parores

ciamin scora scagn let bagn ciapel crëp ciampaní bosch ciüf

Les aventöres de Pinocchio - hardcover (ladin dla Val Badia)

Les aventöres de Pinocchio - hardcover (ladin dla Val Badia)
22,00 € each

Specifications

978-88-8171-124-6
Collodi, Carlo
Istitut Ladin Micurá de Rü
2017
LAD
180
Cuntia de n buratin

Al ê n iade...
„N re!" dijará atira mi pici leturs. No, mituns, i s' ëis falé. Al ê n iade n ­tlapun.
Al n' ê nia n toch de lëgn che varô tröp, mo n toch de lëgn scëmpl tut jö de na liacia, de chi ch' an tiza d' invern te furn o te fornel, da impié sö le füch o da scialdé les ciamenes.
I ne sá nia coch' ara é jüda, ara é mefo stada insciö, che n bel de ê chësc tlapun capité te bercstot de n tistler vedl, che â inom berba Tone, ince sce düc ti dijô berba Cherscia, porvia ch' al â la piza dl nes tres liciorënta y paroma sciöche na cherscia madüda.
Pornanche berba Cherscia â odü chël tlapun âl ciafé la buna löna, y tratan ch' al se sferiâ les mans dala contentëza, barbotâl daplan:
„Chësc toch de lëgn m' é propi capité adaldërt: i le toli pa da ti fá ite le pe a na te picia mësa."
Zënza bazilé âl atira tut le manarin taiënt por mëte man da scorzé y da scadré le tlapun. Mo canch' al ê por ti dé le pröm colp, êl resté cun le brac impuntassö, deach' al â aldí na picia usc fina fina che periâ:
„Ne sté a me ciavaté tan dassënn!"
Imaginesse madër coch' al ê resté chël bun vedl de n berba Cherscia!

 

I sun braui da podëi presenté chësta traduziun dl ­classich dla leteratöra por mituns de Carlo ­Lorenzini – Collodi, „Les aventöres de Pinocchio, cuntia de n buratin", traslaté te tröc lingac y sëgn ince por ladin.

La traduziun dl roman por ladin dla Val Badia, gherdëna, fascian y fodom ó se presenté sciöche n laur su, sciöche resultat de na colaboraziun che porta de bogn früc danter les istituziuns ladines. Sciöche vigni traduziun é ince chësc laur sté n' ocajiun por le ladin y por sües variantes, n laboratore de inrescida y de aprofondimënt linguistich, n post de sperimentaziun y de reflesciun lessicala y gramaticala y de valorisaziun dla richëza de inoms y de parores de chësc lingaz.

I se dejidrun dassënn che chësc roman de formaziun tl lingaz dla uma devëntes n liber de letöra dles scores ladines. I sperun porchël che chësc Pinocchio che baia ladin röies danter i mituns dla Ladinia y süa jënt, cun so fá busiënt y spontan, descedan la vöia da lí di jogn ladins y de chi che impara da baié ladin.